Castellano | Català | English | Alemán | Ruso | Chino | Segueix-nos al Facebook Budapest Dreams Twitter Budapest Dreams
L'arquitectura democràtica i activa de Yona Friedman arriba a Budapest

Budapest, 29 d’octubre de 2011 (EFE) .- El Museu Ludwig de Budapest ofereix a partir d'avui una exposició sobre l'obra i les influents teories de l'arquitecte franc-hongarès Yona Friedman, les seves ciutats espacials, i una forma de construcció "democràtica i activa" ,
La mostra porta el títol "Arquitectura sense construcció", que es reflecteix el fet que els projectes de Friedman, un dels més influents teòrics de l'arquitectura moderna, no es van fer realitat.
No obstant això, per il · lustrar millor les teories de l'arquitecte, el Museu Ludwig ha inclòs nombroses instal · lacions en l'exhibició.
La idea central de les teories de Friedman, considerat un arquitecte utòpic, es basen en el fet que les ciutats i zones metropolitanes col · lapsen o estan per col · lapsar, pel que considera necessari deixar la construcció horitzontal, i optar per la vertical.
En aquest sentit, la instal · lació més cridanera de la mostra, que estarà oberta fins al 8 de gener de 2012, és un exemple del que l'arquitecte va denominar "ciutat espacial" ("Ville spatial").
Friedman, nascut a Budapest el 1923, va sobreviure a l'Holocaust i el 1945 va abandonar la seva ciutat natal i va emigrar a Israel, on va estudiar arquitectura. Des de 1956 viu a París.
Segons Hajnalka Somogyi, una de les comissàries de l'exhibició, de les seves experiències durant la Segona Guerra Mundial, Friedman va arribar a la conclusió que "les ciutats són incapaços de defensar els seus habitants" i va crear la seva "teoria sobre els centres urbans".
Aquesta teoria la va desenvolupar en la dècada de 1950 i la va plasmar en el seu manifest "L'arquitectura mòbil" (1956), que proposa, entre altres coses, la construcció de ciutats que puguin ser reestructurades pels mateixos habitants.
Es tractaria d'una segona ciutat, construïda sobre columnes sobre la ja existent, i oferint la possibilitat que cada habitant dissenyi el seu àmbit, segons les seves exigències. Aquestes estructures també podrien planejar sobre terrenys agrícoles o àrees no construíbles.
La teoria es basa en estudis preliminars sobre matemàtiques, economia i sociologia, que la mostra reflecteix en instal · lacions, maquetes, dibuixos i vídeos.
Es tracta d '"una idea democràtica", ja que l'arquitecte deixa de ser "un déu, que crea l'espai per als seus habitants" per oferir la participació dels habitants en la creació del producte final, va ressaltar Somogyi en declaracions a la premsa.
Aquesta arquitectura es caracteritza per l'ús d'estructures volàtils i variables, connectades entre si, que l'arquitecte va recomanar a ciutats com París, Sanghai o Venècia, així com en un pont que uniria a Europa, per Gibraltar, amb Àfrica.
Per la seva banda, el francès Gonzague Lacombe, responsable pel disseny de la mostra, va destacar la importància que ocupa en l'obra de Friedman "l'home actiu", que transforma el seu hàbitat.
Ja en la dècada de 1970, l'arquitecte va alertar que la forma de vida occidental era insostenible i va proposar la racionalització de la vida urbana, va explicar Nikolett Eross, una altra comissària de la mostra.
Un espai organitzat en diversos nivells, que uneix un jardí d'hortalisses amb banys i cuines, és una de les propostes de Friedman.
La mostra ofereix la possibilitat de repensar tot el vist en les sis sales i el visitant, en concloure el seu passeig, pot experimentar amb elements, com taps de suro, plàstics i altres, per fer creacions "en l'estil de Friedman", va afegir Eross .
En la construcció de les instal · lacions van ajudar 40 voluntaris, que van treballar durant tres setmanes en el projecte, mentre que la realització de la mostra va comptar amb el suport d'institucions com el Centre Pompidou i el Museu d'Art Modern de París, entre d'altres.
Marcelo Nagy

http://www.ludwigmuseum.hu